La crisi del model tradicional d'abandonament infantil 1890 - 1936 / José Montiel Pastor ; Joan Serrallonga Urquidi (Dir.)
Montiel Pastor, JoséDirigida per: Serrallonga i Urquidi, Joan. Universitat Autònoma de Barcelona. Dept. d'Història Moderna i Contemporània, 2011
Bibliografia.
Al llarg de la segona meitat del segle XVIII i la major part del XIX l'abandonament infantil anònim - l'exposició - va emergir com una pràctica social comuna, arribant a unes proporcions que ha fet que els especialistes no hagin dubtat en qualificar-lo de veritable fenomen de masses. Considerada com pràctica comuna en la majoria dels països occidentals, va arribar a les seves majors proporcions en les societats catòliques del sud d'Europa. Partint d'aquest context general, la tesi centra la seva atenció en el cas concret de la Casa Provincial de Maternitat i Expósitos de Barcelona durant el període de 1890 a 1936 . L'anàlisi profunda de la institució permet observar com l'abandonament va passar durant la segona meitat del segle XIX, de ser un recurs que implicava el rebuig definitiu del nen/a, a ser un recurs limitat en el temps, utilitzat fonamentalment per les mares solteres o per parelles pobres no casades, durant el temps que les seves circumstàncies materials o personals no els permetien fer-se càrrec dels seus fills. Durant el primer terç del segle XX, es produïx la crisi definitiva del sistema, quan no solament es detecta una reducció considerable dels nens ingressats en l'establiment barceloní sinó que a més podem constatar, com més de la meitat dels ingressats són nens nascuts en el Servei de Maternitat per a mares solteres - inaugurat en 1892 - les quals una vegada restablides del puerperi van abandonar amb ells la institució i per tant, a pesar d'estar registrats com expòsits, mai van ocupar plaça en la inclusa. El treball també estableix les causes i les circumstàncies que podrien explicar la transformació. Així podem afirmar que aquesta no va obeir a una millora objectiva de la situació material de les mares solteres de les classes populars ni a una millora substancial de l'oferta assistencial o benèfica, sinó que les principals raons caldria situar-les en els següents paràmetres: canvis relatius a la filiació dels nascuts en els serveis de maternitat provincials i els relatius a la consideració legal de la ilegitimitat; la utilització massiva de la lactància materna dintre de la Casa de Maternitat i Expósitos de Barcelona i, de forma més determinant, els canvis en la consideració de la maternitat i la infància en el conjunt de la societat i especialment entre el col·lectiu de les mares solteres així com de les famílies que van ser la qual van utilitzar els serveis de l'establiment.
